Opinió. Carla Dinarès | Per una ciutat habitable

Article POUM Vic

Plató desenvolupava la seva ‘ciutat ideal’ a la Teoria de les idees. Lluny de definir paràmetres urbanístics que dibuixessin el traçat de la ciutat, es basava només en estudiar i establir com serien les relacions entre la societat i l’espai urbà. Aquesta és, o hauria de ser, l’essència i la raó de ser de l’urbanisme. Per tant, i com a raonament lògic, qualsevol eina de planejament urbanístic és el manifest de la manera d’entendre aquesta relació. Una carta als Reis del model de vida i dels valors de la nostra societat. Un clam al creixement responsable que revalori el sòl agrícola i penalitzi la malaltissa destrucció del territori pel pas d’infraestructures, totes elles amb noms i cognoms. Una oportunitat per fugir de l’especulació i la política del formigó que ha governat els nostres municipis les darreres dècades i n’ha destrossat l’ànima. No volem una ciutat ideal, en volem una d’habitable.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ofereix a Vic l’oportunitat de reescriure les regles del joc. Els gairebé tres milions d’euros –gairebé cinc segons el Govern- que costaria paralitzar la urbanització d’una àrea de valor arqueològic i paisatgístic com el Graell no haurien de servir d’excusa per no aturar la conversió d’aquesta zona a sòl urbanitzable. La nostra ciutat habitable no contempla que els interessos financers passin per davant del patrimoni històric, natural i  paisatgístic. Per això no assumim com a vàlids els arguments d’aquest govern per no frenar la urbanització del Graell, tots ells lligats a la mala gestió i a l’ambició especuladora de l’anterior govern convergent. Entenem el sobrecost que suposaria la paralització d’aquests tràmits (indemnitzacions, possibles demandes, cessions anticipades de sòl i reparcel·lacions) com a una despesa necessària per recuperar i esmenar un dels errors més greus de planejament comesos a aquest municipi. Error que hauria de ser rectificat sense que els problemes burocràtics i econòmics serveixin com a excusa per no actuar.

Celebrem aquesta oportunitat pel que fa a les previsions de creixement de la ciutat. El context de l’anterior planejament feia preveure uns creixements desmesurats. Aquest criteri, per fortuna, ja no és vigent, i els indicadors són força més reals, tot i que segueixen sent desproporcionats. El creixement de la població requereix un augment del parc d’habitatges. Per tant, es determina una demanda d’habitatge d’obra nova en funció del nombre d’habitatge existent. Som, serem i hem estat sempre molt crítics amb la no comptabilització de l’habitatge buit, que fa que la previsió d’habitatge sigui molt més elevada que la real. Pretendre aprovar un avanç pla d’un POUM sense tenir els resultats de l’informe sobre habitatge buit és una irresponsabilitat ja que s’està fixant una superfície de sòl urbanitzable sense tenir una previsió de demanda d’habitatge vàlida. Segons la Memòria Social de la documentació de l’avanç pla, el creixement que Vic experimentarà en un període de 15 anys fixa una necessitat de 5.700 habitatges, per tant, tenint en compte que els pisos buits s’estimen a l’entorn dels 3.000, la previsió hauria de ser el 50% de la fixada pel planejament. Això suposaria la reducció del sòl urbanitzable i, per tant, la conservació de l’entorn paisatgístic i agrícola dels límits del terme municipal. Tampoc és acceptable que s’argumenti que la meitat dels pisos buits no són habitables sense tenir l’informe d’habitatges buits que ho certifiqui, ni tampoc que es doni prioritat a l’obra nova davant la rehabilitació dels edificis existents. També és força curiós que, un Ajuntament que priva del dret d’empadronament, pugui aventurar-se a fixar un nombre d’habitants sent conscients que hi ha un gruix de població que, malgrat ser vigatans, no consten al registre municipal i, per tant, són invisibles a aquesta mena de processos. Treballarem per garantir que aquestes previsions es calculin amb una base de dades sòlida i contrastada, que determini un creixement raonable i responsable.

Pel que fa al creixement de les àrees d’activitat econòmica, el criteri va associat a la creació d’un macropolígon entre Vic i Folgueroles. Actualment Vic té un 30% del sòl industrial no desenvolupat –sense tenir en compte totes aquelles naus ja construïdes però sense activitat-  que representa 48 hectàrees d’un total de 162. El nou POUM contempla ampliar aquesta superfície a 2,2 hectàrees més, per unir el sòl industrial existent al previst al municipi de Folgueroles i així crear un macropolígon. Considerem que aquest creixement s’hauria d’analitzar supramunicipalment, ja que als polígons dels municipis veïns hi ha molts solars buits i molts sectors per desenvolupar, per tant, entenem que la demanda a nivell comarcal no justifica l’ampliació del sòl industrial. Tampoc creiem que sigui positiu l’esgotament del sòl als límits municipals, ja que és un flac favor per a la conservació del caràcter agrícola i rural del territori.

El planejament urbanístic ha de ser una eina per cohesionar la societat, treballant estratègicament en aquells barris on hi ha un major risc d’exclusió o de segregació. Cal un repartiment equitatiu dels equipaments, generant centralitats diverses que desdibuixin el centralisme existent. Aquests centres d’activitat han d’establir-se en funció de les necessitats de cada barri i del funcionament a escala municipal. En cap cas s’hauria de permetre que l’interès per ubicar un equipament en un solar en concret justifiqui la creació d’una d’aquestes centralitats, com és el cas de la nova facultat privada de Medicina, que es pretén construir al Prat d’en Galliners, en l’àmbit Genís-Antel, on ja hi ha l’Atlàntida que actua com a generador d’una d’aquestes centralitats i que suposa la creació d’una centralitat al costat d’una ja existent.

El creixement de Vic ha de ser responsable i progressiu, sense ànim de lucre i lluny d’ambicions i pretensions destructives. S’ha de basar en una implosió urbanística que prioritzi la rehabilitació d’edificis existents i l’ocupació d’habitatges buits davant el creixement territorial. Ha de potenciar el comerç de proximitat i deixar de reservar solars per a les multinacionals. Ha d’assumir el compromís adquirit amb el procés de participació ciutadana i fomentar el cooperativisme, la rehabilitació, el foment de les cessions temporals de solars buits, el control energètic i la consolidació del nucli urbà existent per evitar el creixement territorial. Només així evitarem seguir amb la tendència existent i habitarem la ciutat que volem.