Capgirem Vic presenta al pròxim ple una moció per la llibertat immediata dels presos polítics i exigint l’arxivament de la causa

Capgirem Vic presentarà al pròxim ple de Vic, que es farà el 13 de desembre, una moció per la llibertat immediata de les preses i presos polítics del procés independentista, però també exigint l’arxivament de la causa judicial.

A part d’expressar la solidaritat amb els presos polítics i exigir la seva llibertat immediata i l’arxivament de la causa, la moció reconeix la proclamació de la República Catalana aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre com a exercici legítim del dret a l’autodeterminació, tot constatant que la proposta democratitzadora de l’independentisme només ha trobat com a resposta l’autoritarisme de l’Estat espanyol. Així mateix posa a disposició de les persones agredides, amenaçades o violentades en l’exercici dels seus drets civils i polítics, els recursos municipals tendents a assessorar-los i acompanyar-los.

La moció rebutja les mesures aprovades al Senat i les actuacions desplegades per l’executiu de l’Estat en relació a les institucions catalanes i les seves polítiques legítimes i mostra la disponibilitat de l’Ajuntament de Vic a donar impuls al Procés Constituent com a marc emancipador en tant que situa el dret a decidir en el teixit popular i permet plantejar un marc constituent que respongui a les necessitats i voluntats reals de les persones.

El 27 d’Octubre el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de resolució que assumia la constitució de la República Catalana, sorgida dels resultats del Referèndum del dia 1 d’Octubre de 2017, i en aplicació de la Llei de Referèndum d’autodeterminació i la Llei de transitorietat jurídica aprovades pel mateix Parlament.

Paral·lelament, al Senat, amb els vots de PP, PSOE, Ciutadans, UPN, Coalició Canària i Foro Asturias aprovava l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, i amb ell, el cessament del President i Consellers del Govern de la Generalitat, el cessament d’alts càrrecs, la dissolució de les delegacions catalanes a l’exterior, la dissolució del Parlament de Catalunya i la convocatòria d’eleccions i tot un seguit de mesures, com el nomenament del Director General d’Ensenyament per part del Govern espanyol, que operen amb amplis marges en cadascun dels àmbits del Govern. Aquestes mesures, sumades a la intervenció financera de l’administració de la Generalitat, ja existent, i reforçada des de l’aprovació del 155 de la Constitució, suposen la suplantació de la sobirania del poble de Catalunya i la suspensió de l’autogovern.

D’altra banda, les mesures empreses contra les institucions, els drets i les llibertats ciutadanes, s’han expressat també a partir de l’actuació de la Fiscalia General de l’Estat amb la interposició de les querelles que han suposat l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el passat dia 16 d’octubre, les mesures cautelars pel Major Trapero i la intendent Laplana, l’entrada a presó dels Consellers del Govern, l’ordre de cerca i captura adreçada a President i Consellers que es troben a Brussel·les i les mesures cautelars de llibertat sota fiança pels membres de la Mesa del Parlament.

La judicialització de la política catalana, doncs, es veu reflectida en les actuacions citades, però també en el conjunt de denúncies que van interposar-se des de setmanes abans de la celebració del Referèndum, i que han arribat a afectar a treballadors públics, càrrecs electes locals, professionals de la informació i persones diverses identificades i citades a declarar en procediments diversos vinculats a la difusió, exercici del dret de reunió o llibertat d’expressió. En els darrers dies, a més, s’ha assistit a la citació policial de persones per les opinions expressades a les xarxes, per les suposades actuacions el mateix dia 1 d’octubre i també a professors o portaveus sindicals. Aquesta darrera onada repressiva, que sembla pretén tenir continuïtat, a més, s’emmarca en el sí de la imputació de delictes d’odi.

La repressió no s’atura, tampoc ho fan les agressions i amenaces de manifestants de dretes, defensores del nacionalisme espanyol, que sumen més de 100 agressions en poc més de dos mesos.

És en aquest context, sense precedents en la història recent de l’Estat, que els municipis, a nivell institucional i popular, esdevenen fonamentals per defensar els drets civils i polítics del conjunt de la població i es consoliden com el primer espai de denúncia de les vulneracions i de defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectives. Per això Capgirem Vic presenta al pròxim ple aquesta moció amb la voluntat de deixar ben clara la solidaritat del consistori vers els presos polítics del procés independentista i el compromís ferm amb la República proclamada el 27 d’octubre i el Procés Constituent i el conseqüent rebuig de l’article 155 i tot el que ha comportat la seva aplicació.

La moció completa es pot consultar en aquest enllaç.