Opinió. Marc Barnolas | Partycipació

Recompte de la consulta de l'Atlàntida. Foto: ACN
Recompte de la consulta de l’Atlàntida. Foto: ACN

Quan parlem de participació ciutadana, parlem d’influir en la presa de decisions de forma vinculant. No es tracta de consultar determinades decisions a la ciutadania sinó de traspassar el poder amb les màximes garanties i buscant la màxima representativitat. Malauradament, aquests darrers 4 anys del govern vigatà de PdeCat, Unió, PSC (suportat per Vic per a Tots) venim d’una malsana cultura de participació ciutadana. M’explicaré. La participació ciutadana sempre ha de ser la festa de la democràcia, la màxima expressió del veïnat. Lluny d’això, massa vegades hem vist com des del govern polític, no pas des del personal tècnic, s’ha convertit en una festa dels seus partits i amics amb la manipulació com eina clau per fins polítics.

Certament des de sempre la participació ja havia adoptat un caràcter consultiu, que no pas decisiu. Ara bé, aquesta legislatura diferents experiències posen de manifest que per aconseguir que guanyessin les opcions polítiques del govern, han fet en cada cas el que més els ha ajudat aconseguir la victòria. Hi ha dos exemples molt clars que il·lustren la magnitud del desastre. Comencem amb l’Atlàntida, procés participatiu per decidir-ne el model públic o privat: No és pot votar per internet, a part de la gent de Vic poden votar l’equip directiu i el personal de Atlàntida i Escola Música encara que no siguin de Vic, s’ha de votar presencialment a l’oficina de turisme i d’atenció ciutadana del Remei, dins els dos espais de votació l’urna està amagada als ulls dels ciutadans, s’envia un correu des de info@atlantida.cat demanant el vot per l’opció del govern. Resultat: la participació no arriba al 5% del cens de població i guanya la opció del govern amb 1.050 vots. Susagna Roura actual regidora de cultura destaca «El poc interès que va suscitar el problema de l’Atlàntida». L’ase va dir orellut al porc i al final s’acompleix l’objectiu del govern els públics absents van quedar-se absents de participar en canviar alguna cosa.

Continuem amb les enquestes (que no pas consultes) pel canvi de nom pel carrer U d’Octubre: Tant a la del Virrei Avilés com a la Plaça Estació s’ha de votar altre cop presencialment a l’oficina de turisme i d’atenció ciutadana del Remei, no és pot votar per internet, la butlleta s’associa el DNI amb el sentit del vot, Dòniga fa campanya pel No de la mà del feixisme al Remei, a la plaça de l’Estació no cal perquè per les dates de finals d’agost ja pinta que no hi haurà alta participació, el govern que ha d’executar el canvi en ambdós casos envia una carta alertant dels possibles costos associats sense matisar quins són gratuïts i quins l’Ajuntament facilitarà el canvi. Resultat: Remei 35% i Estació 37% de participació, guanya el no amb 229 i 65 vots a favor respectivament. Arribats al final del carrer, no hi haurà canvi de nom i com és lògic el veïnat reconeix l’Ajuntament com autoritat i en base la carta enviada respon que no pels «costos» (hi ha un informe que els desmenteix). Aflora la idea inicial, fer passar a tots els actors pel tubo forçant límits i terminis per tenir la foto indepe, el lloc ja l’han decidit el regidor Toni Serrat i el president Joan Roca, la plaça davant el Consell Comarcal, ara només queda fer el pressing convergent per aconseguir-ho al ple. No ho aconsegueixen, tot i que el ridícul és grandiós i la utilització evident.

En resum, no hi ha un criteri clar per a la participació, hem estat tota la legislatura sense reglament, quan interessa és fàcil votar per internet, quan no interessa és impossible, quan els sembla donen les màximes garanties d’informació, quan no els  sembla bé manipulen la informació. La gent s’ha d’adonar que quan el govern ha volgut que guanyés la seva opció no ha permès la votació en línia, els terminis de votació han estat curts i s’ha hagut d’anar a votar presencialment en dos llocs que els horaris no coincideixen amb la majoria de la gent treballadora. I així tupinada rere tupinada, qui procés passa, legislatura empeny.

Després de la party que s’han tirat amb el tema de la participació només ens queda un procés participatiu, vinculant i amb les màximes garanties per canviar les coses: les eleccions municipals. Només hi ha una manera d’aigualir-los la festa; participant i votant però no a ells ni als seus amics, sinó votant projectes polítics que esdevinguin alternativa de radicalitat democràtica i que estiguin disposats a traspassar el poder a la gent. Sense por i sense trampes, amb honestedat i cultura democràtica de referents com Paulo Freire. Entenent que prou difícil li resulta a la gent participar com per no prendre’s el tema seriosament. La veu del veïnat ha de guiar les grans decisions, però per fer-ho cal tota la informació damunt la taula, totes les formes i facilitats de participar i sobretot, prendre la seva opinió com un mandat. D’això, el partit que governa l’Ajuntament i la Generalitat ha demostrat no saber-ne.

Marc Barnolas, regidor de Capgirem Vic