Opinió. Antoni Iborra Plans | El monopoli funerari a Osona

Tanatori de Cuberta a Vic
Tanatori de la funerària Cuberta a Vic

És un tema antipàtic, la mort. I tanmateix, la vida i la mort van sempre de bracet. És un tema antipàtic i, tanmateix, hi hem de passar. En vida, gestionant la mort de familiars i amics, en moments durs i dolorosos, quan som més vulnerables. Després, passivament, hi passarem sens dubte, mentre les persones que ens estimem gestionen el tràngol. En el moment més dur, quan siguin més vulnerables, potser.

La vida i la mort, amb les esqueles, i les flors, i el taüt, i la vetlla… És en aquests moments, justament, quan es fa més necessari el suport i l’escalf de les persones més pròximes. També és quan es fa més imprescindible que les administracions més properes, els ajuntaments, estiguin i hagin estat a l’altura de les circumstàncies, d’allò que s’espera d’ells.

Hi ha alcaldes que tenen per als enterraments un apartat habitual de la seva agenda. Cop al pit, gest de condolença, i cap a casa. N’hi ha d’altres que ignoren totalment la problemàtica, i se’n desentenen. I tanmateix, just en el tràngol de la mort d’un ésser estimat sovint fa que ens sentim estafats: per un tracte abusiu, o per un servei que aprofita l’avinentesa per a fer el seu agost, cada dia de l’any.

A Osona fa uns anys que s’ha posat de moda la construcció de tanatoris privats. La majoria, amb connivència i col·laboració dels ajuntaments. Sovint, tanatori privat sobre terreny públic. A Manlleu, l’any 1994, es va construir el tanatori sobre un terreny religiós. A Vic, l’any 2007: tanatori privat sobre terreny municipal, amb una concessió d’una durada de trenta-nou anys, i amb ampli aparcament públic al davant. El mateix va passar a Centelles amb una concessió del mateix 2007, d’una durada de quaranta anys, i també sobre un terreny municipal. I el mateix, encara, ha passat fa poc a Roda de Ter, el mes de març d’enguany, quan s’ha cedit un terreny públic a un preu irrisori de cent euros anuals: de nou, per a fer-hi un tanatori privat, i amb una concessió d’una durada de 39 anys.

És la privatització del negoci de la mort, utilitzant frívolament recursos públics, i feta amb la connivència de diversos ajuntaments i de certes forces polítiques de la comarca, que ja de per sí és molt qüestionable. Creieu que és tan necessari privatitzar la construcció de tanatoris sobre terreny municipal, quan es tracta d’un servei clarament rendible i que podria gestionar-se públicament a un preu just, i sense risc de generar pèrdues?

Realment ens cal que el preu d’un enterrament, utilitzant un recurs públic, estigui totalment liberalitzat, i que es cedeixi el benefici suculent que genera a una empresa privada? Està justificat que paguem els pavellons d’esports amb diner públic (que òbviament mai no seran rendibles en termes econòmics, ni falta que fa) i que en canvi no es puguin construir tanatoris públics? Per què? Amb aquesta pràctica, amb la malaltissa confusió de l’interès públic i privat,  el dau sempre cau del costat de l’interès privat i en perjudici de la ciutadania. És una pràctica que resulta políticament indecent o que, pel cap baix, és molt qüestionable.

Tanmateix la qüestió no s’acaba aquí. Resulta que tant el tanatori de Manlleu, com el de Centelles, com el de Vic, com el de Roda de Ter, han estat concedits a la funerària Cuberta, sota denominacions diferents però sempre amb el mateix grup empresarial de fons, controlat totalment per la mateixa família.

El tema, per tant, és molt més greu; resulta que una sola família controla actualment gairebé tots els serveis funeraris que s’estan donant a la població, en una zona de més de 77.000 habitants, pel cap baix. Això significa que un 50% de la població d’Osona pateix una monopoli funerari gairebé total, mentre que la resta en pateix les conseqüències indirectament.

La qüestió és molt alarmant, ja que això significa que no hi ha gairebé cap possibilitat d’incidir per a la contenció dels preus dels serveis funeraris, i que per tant, cal preveure que aquests preus funeraris poden continuar pujant, i que poden seguir una evolució semblant a la que han seguit els abusius preus funeraris a Barcelona.

En aquest cas però, és del tot innegable que per a la creació d’aquest monopoli funerari s’han produït unes complicitats polítiques evidents, amb diferents governs municipals implicats, en el seu moment.

Hores d’ara, el monopoli de la mort ja s’ha convertit en un enorme malson per als vius.

Antoni Iborra Plans