Opinió. Marco S. Noferini | Ara, capgirem-ho

Ja tenim a tocar una nova cita amb les urnes o millor dit cites, ja que també tenim les eleccions europees. De manera anticipada la gran majoria de nosaltres sabem quins són els nostres ideals polítics i simpaties, però aquestes no sempre recauen en el mateix partit, perquè és humà tenir dubtes –sense sortir-se de certs ideals, si s’és coherent– o perdre la confiança en un partit i/o els qui encapçalen el seu projecte, la qual cosa ens podria portar a dipositar aquesta mateixa confiança en altres persones i partit polític, sent això molt més habitual en la política de proximitat, els nostres ajuntaments, on a vegades és fàcil que coneguem àmpliament a bona part de les persones que configuren les seves llistes. I és aquesta pèrdua de confiança en el partit en el qual havia militat –Podemos–, i a escala municipal en bona part de les persones, poques persones, que continuen utilitzant o usurpant la seva marca, i principalment en la seva confluència amb un altre partit amb un llarg historial a girar l’esquena als valors i ideals que prometia defensar, amb acords contra natura, la qual cosa em porta primer de tot a tenir molt clar a qui no s’ha de donar suport –com també han manifestat des de Desbordem en Comú– i votar.

Mai podré admetre i acceptar que el partit al qual vaig votar i amb el qual vaig treballar formi part d’una confluència que pactés en el seu moment un acord amb la rància dreta convergent, donant-li un xec en blanc per assegurar-li la governabilitat de l’ajuntament de la nostra ciutat, Vic. Però si l’acord en si ja va suposar un motiu més que justificat com per retirar la confiança a aquesta opció política, després vam poder ser testimonis de com això va portar a donar suport a la privatització de serveis públics (escola de música, teatre Atlàntida, Facultat de Medicina) i a la traïció d’ideals socials, anticapitalistes i ecologistes –com la possible construcció d’un vial que podria partir el parc dels Jueus.

D’altra banda, paral·lelament a aquesta pèrdua de confiança política esmentada, la meva implicació en algunes iniciatives socials i laborals m’ha portat a afermar la meva confiança, bona relació i amistat amb una sèrie de companyes i companys que al marge de participar en aquests projectes també participen i formen part de Capgirem Vic, alguns/es de les quals ocupen un lloc com a regidors/es al nostre ajuntament. D’aquestes persones honestes, treballadores i compromeses amb els seus ideals que m’he trobat en Capgirem només puc dir coses bones, ja que al marge de la seva coherència ideològica la gran majoria d’elles porten anys treballant desinteressadament pel nostre municipi i lluitant en la recerca d’una major justícia social.

I és per tot el que he estat exposat que participo i formo part del projecte municipalista de Capgirem, perquè com ja he dit en alguna ocasió: entenc que són l’únic projecte assembleari, feminista, compromès socialment, anticapitalista i ecologista. Toca posar fi a quaranta anys de governs ultraconservadors, neoliberals i convergents a la nostra ciutat i obrir les finestres perquè entrin nous aires. No tingueu dubtes, jo no els tinc. Ara és el moment. “Toca capgirar Vic”.