Opinió. Marc Barnolas | Preparats per celebrar-ho

CFC-5756

Com la flor que neix de la llavor sembrada, avui és el dia que hem de recollir els fruits i guanyar. Guanyar un final d’etapa per obrir un nou cicle polític: el temps de l’esquerra rupturista a la ciutat. Doncs, el projecte polític d’aquells i aquelles que han monopolitzat la política vigatana des de fa 40 anys ha arribat a un abisme. O potser, més aviat, senzillament cada cop hi ha més gent abocada amb empenta a bastir un canvi. Segurament les dues variables són certes i tant una com l’altra, tenen a veure amb el paper de la CUP-Capgirem a l’Ajuntament i al carrer. Resumint-ho molt, podríem dir que durant anys no hem fet res més que sembrar, arrelar les bases del que n’hi vam dir una alternativa necessària. Alternativa que ja s’ha tornat inajornable amb la incidència política i constructiva que hem tingut. Des del 2015 que hem aplanat el terreny perquè es donin les condicions necessàries. Tractant-se d’un procés d’acumulació de forces, hem estressat la dreta, atabalat l’esquerra acomodada i hem pres partit al carrer confluint amb moltes lluites. A cada petita derrota o gran victòria hem avançat, a cada passa hem après una lliçó: no li pots demanar a la dreta que faci allò que volem fer des de baix a l’esquerra. Paral·lelament aquesta gestació del canvi, la vella política de corbata ha perdut credibilitat. S’ha mostrat com una dificultat perquè la gent fos el motor de canvi a la ciutat. La falta de regeneració democràtica ha segrestat l’Ajuntament i el govern. El clientelisme s’ha evidenciat esgotat, perquè ni amb això podrà tornar a vèncer, convèncer ja fa temps que ho ha deixat de fer. Massa anys amb les portes tancades, han fet evident la manca de participació real de la gent en les decisions de ciutat. L’oportunisme i l’intrusisme polític que hem viscut l’esquerra, ha posat pals a les rodes a la capgirada que necessita Vic i el govern municipal. Però trencant la boira amb la primavera una veritat ha florit: som l’única garantia de fer-los fora i està a les nostres mans materialitzar l’alternativa ara que estem en plenes condicions de fer-ho. Dotze anys després de l’entrada a l’Ajuntament, la candidatura d’unitat popular àmplia de CUP-Capgirem, no només supera els límits orgànics de l’esquerra independentista sinó que està pensada per ser una eina del veïnat i moviments socials. Un instrument per a esbotzar els límits institucionals des del carrer a l’Ajuntament. Sabem que la nostra força només serà transformadora si la gent es manté dempeus i diu prou als professionals de la política. Per això per fer realitat aquest canvi, és necessari que totes aquelles organitzacions i persones que ens diem d’esquerres, rupturistes, republicanes, feministes, antifeixistes, ecologistes, anticapitalistes, de classe treballadora, independentistes cal que prenguem un doble compromís públic. El primer: no acordar govern ni facilitar l’estabilitat a la dreta. Element bàsic perquè sense l’esquerra la dreta fa temps que no suma. El segon: compromís amb la constitució del primer Govern d’Esquerres, Rupturista i Independentista a Vic. A partir d’un programa compartit de canvi i no pas del famós canvi de cadires. La suma dels dos factors ens portarà a la victòria. Venim de batallar lluites i victòries al carrer i ara ja tenim experiència dins l’Ajuntament. Però sobretot tenim les ganes, el somriure, la revolta, la dignitat i un programa polític de canvi que posa la vida al centre. Un món nou als nostres cors que vol capgirar Vic. Les persones i l’interès comú com a element central, deixant fora de les prioritats el manteniment de privilegis i la perpetuació de les desigualtats. L’italià Leilo Basso va dir un dia que “la participació institucional és interessant si pot capgirar les relacions de poder entre els governants i la classe treballadora”. Això és el que anem a fer el 26 de maig des de baix a l’esquerra. Siguem a l’Ajuntament el nosaltres que tantes vegades hem omplert les places i els carrers. Que comenci l’hora dels de baix i s’acabi la dels senyorets. Estem preparats per celebrar-ho amb tu. Necessitem fer-ho junts per fer-ho possible. Baixa al carrer i participa.