Article de Joan Coma Roura publicat a El 9 Nou

Si preguntéssim a qualsevol partit polític què li resulta més fàcil i còmode, si governar en minoria o governar amb majoria absoluta, estarem d’acord en que tots preferirien aquesta última opció. Governar en minoria és carregós. Les decisions les has de prendre d’acord amb altres actors que no formen part del teu espai polític. O, pitjor encara, acabes formant part d’un govern de compartiments estancs en el que cadascú va a la seva, d’acord amb els interessos del seu partit. El desgast personal i col·lectiu és molt superior al d’estar governant sense haver de negociar constantment amb la resta de partits. En aquest sentit, doncs, també semblaria raonable pensar que en termes econòmics governar amb majoria no hauria de costar més diners que governar en minoria. Però això no és així. Donar massa poder a qualsevol partit polític s’acaba convertint, sovint, en malbaratament de recursos públics. Vic n’és exemple.

Durant el mandat 2015-2019 hi havia deu regidors en el govern dels quals sis tenien algun tipus de dedicació remunerada. La massa salarial d’aquests pujava a 234.845€ anuals. Aquesta xifra té té en compte l’alcaldessa, que aleshores tenia dedicació remunerada per l’Ajuntament. Quan va esdevenir diputada (juny 2018) va haver d’escollir entre el sou d’alcaldessa i de diputada. En d’altres paraules, va haver d’escollir entre quedar-se amb els 52.250 € anuals que percebia com alcaldessa o “acceptar” els 46.167 € que cobra com a diputada, més la indemnització anual en concepte de dietes i transport, que és de 22.070,76 € anuals i no tributa a hisenda. Dietes i transport que s’han mantingut tot i que en els últims dos anys una part molt important de les reunions s’ha fet en format virtual (sense desplaçament). En total, prop de 63.000€ dels quals aproximadament un 30% no tributen. Evidentment va preferir les condicions del Parlament i això va fer que l’Ajuntament finalment tingués cinc regidors amb dedicació i la massa salarial del govern es reduís significativament fins a 182.595 € anuals. Breu apunt: que pagui el Parlament no vol dir que no ho paguem les vigatanes: també son diners públics.

Des de 2019 que el govern de la ciutat gaudeix de majoria absoluta. Ara, enlloc dels cinc regidors que hi havia amb algun tipus de dedicació el govern en té nou. L’Alcaldessa continua cobrant del Parlament i, per tant, no forma part de la massa salarial atribuible al govern. En aquest sentit, per governar la mateixa ciutat, l’actual govern ha incrementat la seva massa salarial fins a la xifra de 329.800€. Això és un 80% més que en l’anterior mandat. Allò que fa uns anys i en minoria – més dificultats – es podia gestionar amb una massa salarial de 182.595€ anuals ara es gestiona amb 329.800€ anuals. Així, el cost total del govern ha passat de 730.380 € en l’anterior mandat a costar-ne 1.319.200€ en l’actual. Aquesta va ser una de les primeres mesures que van prendre amb la majoria absoluta. Vic no havia crescut un 80%: la ciutat va passar de 42.498 habitants (2015) a 46.214 (2019). Més enllà de la massa salarial dels polítics, en el govern també hi participen assessors que son contractats (a dit) per ajudar en la governança. En el mandat passat n’eren quatre jornades i mitja i en l’actual en són sis. Així, aquesta part de la massa salarial ha crescut prop d’un 50%. Quin tipus d’organització econòmica pot suportar uns increments de la massa salarial tan importants per acabar gestionant el mateix? Qui pot gestionar casa seva d’aquesta manera? Evidentment, cap nota de premsa ha posat en valor tots aquests increments. Saben que no es poden posar en valor. Tampoc formava part de cap programa electoral.

Aquest tipus d’actituds degraden les institucions. Segurament molts preferim no saber-ho. Però el problema no és saber-ho, sinó que passi tan desapercebut. És com quan no volem veure una pel·lícula basada en fets reals perquè ens fa massa mal. Ens sentim violentats per la realitat. Això en política és un perill. Perquè quan la política ens violenta ens n’apartem. A mi em fa molta por: l’antipolítica és el terreny on més arrela i creix l’extrema dreta.